El temps d'oci en la tercera edat

El temps d'oci en la tercera edat

El lleure i la recreació, en l'adult gran, han d'entendre's i apreciar-se com una mica més enllà d'allò simplement personal, quant a l'ús del temps lliure ha de veure's més aviat com una acció que projectada des d'allò social pot crear les condicions que facilitin l'elevació de la qualitat de vida d'aquestes persones, i contribueixi al desenvolupament d'estils de vida més saludables i autònoms en aquesta edat.

Nombroses investigacions han mostrat que la tercera edat no ha de ser necessàriament un període de la vida en el qual predomini o es faci inevitable un deteriorament fatal de les capacitats físiques i intel·lectuals, ja que si els subjectes mostren la necessària motivació i la intenció de mantenir un estil de vida actiu i productiu, i se'ls propicien les condicions per desenvolupar-se en un entorn ric i estimulant, en el qual s'afavoreixin experiències d'aprenentatges i es reconeguin i estimulin els esforços per assolir determinades fites, quant a participació en activitats de diversa índole, la senectut pot evitar-se o demorar-se.

Un enfocament simplista del lleure i de la recreació en la tercera edat, ens portaria a considerar-les com una mera opció individual del temps lliure, i deixaríem d'apreciar el seu caràcter desenvolupador, pels nivells de participació i d'actualització que poden generar; sobretot si se'ls considera com uns recursos potenciadors, eines d'acció social que permeten elevar el benestar i la qualitat de vida de les persones de la tercera edat. Els subjectes que envelleixen adequadament és diverteixen amb totes les possibilitats que hi ha al seu entorn social i en les seves pròpies persones, i estan preparats per acceptar, sense claudicar, les pròpies limitacions, la disminució de les seves forces i la necessitat de rebre algun tipus d'ajuda; però no renuncien a mantenir, dins de rangs raonables i possibles, determinats nivells d'independència i autodeterminació.

En la tercera edat, l'activitat física-intel·lectual i l'interès per l'entorn canalitzat a través d'activitats de recreació i lleure productiu, afavoreixen el benestar i la qualitat de vida dels individus.

Recentment vaig trobar a Internet una feina sobre la recreació en l'adult gran, que brindava la següent definició:

... la recreació és un procés d'acció participativa i dinàmica que facilita el fet d'entendre la vida com una vivència de gaudi, creacions i llibertat, en el ple desenvolupament de les potencialitats de l'ésser humà per a la seva realització i millora de la qualitat de vida individual i social, mitjançant la pràctica d'activitats físiques, intel·lectuals o d'esbarjo.

Vist el problema des d'aquest angle, les estratègies per al desenvolupament de programes de lleure i recreació amb l'adult gran, tindrien una funció potenciadora d'allò individual i d'allò social, ja que a diferents nivells i de diferents formes contribuiran a satisfer diverses necessitats individuals i actuaran com a mitjà d'integració social de l'adult gran.

El lleure i la recreació, des d'aquesta visió, resulten generadors de beneficis múltiples per a les persones de la tercera edat, entre ells podem esmentar els següents:

  • Potenciar la creativitat i la capacitat estètica i artística
  • Afavorir el manteniment d'un funcionament psicomotriu adequat 
  • Fomentar els contactes interpersonals i la integració social 
  • Mantenir, en cert nivell, les capacitats productives 
  • Fer front a les disminucions i limitacions físiques 
  • Mantenir equilibri, flexibilitat i expressivitat corporal 
  • Servir com a mitjà de distensió i enfrontament actiu a l'estrès i a les tensions pròpies d'aquesta etapa de la vida 
  • Contribuir al manteniment del sentiment d'utilitat i autoestima personal 
  • Fomentar la creativitat i productivitat en l'ús del temps lliure 
  • Mantenir o desenvolupar la capacitat del gaudi lúdic i l'obertura cap a nous interessos i formes d'activitats 
  • Fomentar la comunicació, l'amistat i l'establiment de relacions interpersonals riques i variades 
  • Propiciar el benestar i la satisfacció personal

Les modalitats de recreació que poden ser instrumentades, deixant sempre oberta l'opció de lliure elecció, serien:

  • Recreació artística i cultural
  • Recreació esportiva
  • Recreació pedagògica
  • Recreació ambiental
  • Recreació comunitària
  • Recreació terapèutica

Els tipus de recreació artística, cultural, esportiva i pedagògica tenen per finalitat principal el manteniment, el desenvolupament i la recuperació d'habilitats diverses; servir d'estímul de la creativitat i possibilitar experiències que contribueixin al benestar i a l'autoestima dels participants. D'altra banda, aquestes activitats propicien l'establiment de relacions interpersonals i la integració social dels subjectes, amb independència dels seus efectes favorables sobre la salut i el benestar psicològic.

La recreació ambiental, a més de propiciar el gaudi de les relacions amb el medi ambient, propicia la identificació amb aquest, i fomenta el desenvolupament d'una cultura sostenible i la motivació per la seva preservació.

En el cas de la recreació comunitària, aquesta s'orienta a la creació o enfortiment de xarxes de suport social, especialment per a les persones que viuen soles, o tenen escassos recursos.

La recreació terapèutica, pot estar orientada a persones amb problemes funcionals, físics o psicològics i pot ser vehicle o instrument de rehabilitació o complement de programes dissenyats a aquestes finalitats.

Del que es tracta finalment és d'emprar les activitats de lleure i de recreació per al foment d'estils de vida en l'adult gran, que propiciïn la seva salut i benestar i l'impliquin en accions que li serveixin com a instrument per al creixement l'autodeterminació personal i per a la seva adequada inserció en la vida comunitària i social. 

Et pot interessar