Natàlia Talleda, logopeda especialitzada en gent gran a la Residència Nazaret

Natàlia Talleda és logopeda especialitzada en gerontologia i amb una àmplia experiència en aquest àmbit. Des del passat mes de juliol, fa intervencions a la Residència Nazaret, centre de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, IRSJG, a Malgrat de Mar, amb una unitat d’atenció intermèdia.

Explica que el camp de la logopedia en gerontologia és ampli i destaca la importància de l’establiment de protocols que ajudin en la part assistencial i organitzativa per millorar tant la parla com els trastorns de la deglució, com la disfàgia, un problema molt present en l’envelliment.

En atenció intermèdia, Natàlia Talleda realitza valoracions, rehabilitació i educació sanitària amb els pacients i els seus familiars. En la part residencial, es concentra especialment en la detecció de possibles disfàgies, adaptant aspectes com la dieta a aquesta alteració.

De la seva tasca, detalla que quan es fa rehabilitació, la millora es pot observar de seguida, malgrat tractar-se d’una població geriàtrica. Desmenteix així el mite que “a edats avançades no es pot canviar”, ja que, encara que els processos puguin ser més lents, tothom pot millorar amb treball i constància.

Preguntada per l’origen d’aquesta preferència professional, la logopeda explica que, des de petita, tenia clar que volia ensenyar a parlar bé. D’això fa quaranta anys, quan encara no existien els estudis universitaris de l’especialitat pròpiament. La seva formació en logopèdia la va portar a descobrir l’àmbit més enfocat als adults, amb la psicòloga clínica i logopeda Núria Duaso com una de les seves mestres i referents.

Fascinada per aquest món, comenta que, en les persones grans, la logopèdia aborda tant la part comunicativa com la no comunicativa, i destaca el malestar que genera no poder expressar-se verbalment o transmetre ni tan sols necessitats vitals bàsiques, com la sensació de fred o de set.

Ho il·lustra amb un exemple molt clar: per a una persona que no camina, hi pot haver la solució d’una cadira de rodes, però no hi ha una solució tan directa per a qui no pot comunicar-se. Aconseguir que les persones puguin expressar aquestes necessitats té, per tant, beneficis enormes per al seu benestar.

Disfàgia, un trastorn associat a la població geriàtrica

Pel que fa a la disfàgia, un trastorn molt associat a la població geriàtrica, aquest va més enllà de la simple dificultat per empassar, ja que pot derivar en conseqüències com les pneumònies aspiratives o de repetició. Una bona valoració permet detectar la disfàgia i reduir el risc d’infeccions respiratòries, evitant ingressos hospitalaris, precisa.

S’explica perquè la disfàgia provoca que microgotes del que ingerim, en lloc d’anar per la via digestiva, passin a la via aèria. El pulmó es defensa d’aquestes substàncies creant mucositats per facilitar-ne l’expulsió, però sovint això acaba en pneumònies aspiratives. Quan una persona gran acudeix al metge després de patir diverses pneumònies en un any aquest fet hauria de fer sospitar d’un problema de disfàgia, argumenta. 

S’estima que un 70% de les persones amb demència pateixen disfàgia, i que, en general, afecta un 40% de la població geriàtrica. Tot i això, només una de cada deu persones està diagnosticada. “La patologia ha existit sempre –afegeix– però no fa tants anys que ens la mirem”. La disfàgia és encara una patologia geriàtrica poc coneguda. I explica que, malgrat l’infradiagnòstic, les valoracions són molt ràpides, fàcils de fer, gens invasives i d’un cost econòmic molt baix.

En demència avançada, la disfàgia, que forma part del procés, no permet treballar directament amb la persona afectada, però sí aplicar mesures compensatòries, com adaptar el menjar, la postura corporal durant els àpats o els estris utilitzats per ingerir líquids i aliments. En aquests casos, és clau l’educació sanitària a la família. Dins la Residència Nazaret, el seu paper inclou també la formació de tot l’equip en aquest àmbit, per facilitar un millor estat i benestar de les persones amb disfàgia.

En casos com els d’un ictus, el treball logopèdic se centra a frenar la progressió de la disfàgia i dels problemes que ocasiona. La rehabilitació, en aquests casos, pot aconseguir millores destacades en la qualitat de vida. Posa com a exemple un pacient d’atenció intermèdia vinculat a la Residència Nazaret, de 60 anys i que ha patit un ictus, amb qui s’ha fet un treball de rehabilitació que li ha permès passar de no poder menjar a seguir una dieta de textura modificada, fins arribar a una dieta normal, evitant així una gastrostomia.

Prevenció

Pel que fa a la prevenció, Natàlia Talleda es refereix a les fases inicials de la disfàgia, amb presència d’alguns signes incipients de dificultat en la deglució en ingerir aliments de risc, com sopes amb textures determinades, o tos durant la ingesta. En aquests casos, ja es pot iniciar la rehabilitació logopèdica per evitar que el problema avanci.

És igualment important mantenir una bona higiene oral i una hidratació adequada, ja que disminueixen el risc d’infeccions orofaríngies que poden acabar provocant les patologies respiratòries esmentades quan els bacteris passen a les vies aèries.

Parla, la vocalització i el llenguatge

En l’àmbit de la comunicació, la logopeda diferencia entre els problemes de parla, relacionats amb la vocalització, i els problemes de llenguatge. La disàrtria té a veure amb la parla i està relacionada amb patologies neurològiques, que poden millorar notablement amb tècniques de logopèdia orientades a treballar la musculatura.

Pel que fa al llenguatge —el contingut del discurs—, pot veure’s afectat en casos d’ictus o demència, on parlem d’afàsies, caracteritzades per alteracions en la comprensió o l’expressió del llenguatge, que poden traduir-se en un discurs incoherent o desorganitzat. Les afàsies poden millorar també significativament amb la intervenció logopèdica, fet que també incrementa la qualitat de vida de la persona. És important conèixer quina part del cervell està afectada per la lesió per poder planificar una intervenció logopèdica adequada.

Dues branques, la neurologia i la logopèdia, que avancen de manera entrellaçada en un procés d’evolució continuada, en el qual Natàlia Talleda, com a professional, està plenament implicada.