Abans, retirar-se era un somni esperat, el moment de poder gaudir d'unes vacances interminables, en les quals es recuperava l'energia de tota una vida de treball. Tanmateix, en l'actualitat aquesta concepció ha canviat, ja que la jubilació comporta perdre el rol de persona activa i funcional davant la societat, adquirir un caràcter no productiu, la qual cosa pot implicar una desqualificació social, una disminució d'ingressos i el tema s'agreuja si apareix un deteriorament físic i/o psíquic. Tots aquests aspectes poden portar a què la persona pateixi problemes emocionals i psicosomàtics.

Cal dir, però, que parlant amb alguns residents d'aquesta casa també hem pogut conèixer una altra vivència de la jubilació, més relacionada amb la pèrdua de salut pròpia i la de la parella, i amb la soledat. Com deia un d'ells "les necessitats fan rumiar coses", i ells van decidir l'ingrés en una residència, on moltes de les conseqüències de la jubilació es poden pal·liar: saben que no estan sols, que estan atesos físicament i psicològicament si ho necessiten,i que poden arribar a ser actius i fer coses interessantíssimes fins l'últim dia de les seves vides. Tot això és el que cal promoure en les persones que han arribat a l'edat de jubilar-se laboralment. El secret està en no aïllar-se (en la unió està la força, diuen), mantenir-se actiu socialment i físicament, si es pot, i gaudir de tot el temps que tinguem. A molts els va costar adaptar-se i, és clar, res és com a casa, però ningú se n'ha penedit de la seva decisió.

És important sensibilitzar a la societat en el fet que les persones que es jubilen ho fan laboralment, no socialment, i que no hi ha cap moment en la nostra vida en el qual deixem de fer coses, d'estimar, i molt menys d'interactuar amb aquells que ens envolten, en definitiva, de viure.