La primavera és una època en la que es produeix un canvi climàtic i una inestabilitat del bon temps en general; el nostre cos ho nota i es produeixen certs canvis: tendeixen a augmentar els nivells de colesterol, de sucre i de l'acidesa de la sang; hi ha també un augment de secreció hormonal. El cos, per tant, s'ha d'adaptar a un nou clima i fins que això passa es poden  produir situacions de cansament (la famosa astènia primaveral), somnolència, baixades de tensió, apatia, pèrdua de gana... Aquests canvis poden ser experimentats amb més o menys intensitat, depenent de cada persona, tot i que es pot dir que aquests símptomes estan dins la normalitat; no són res més que una adaptació del nostre organisme als canvis que es produeixen en el nostre entorn.

Per tant, tothom  estaria d'acord amb el fet que les estacions de transició (primavera i tardor, però sobretot la primavera) ens afecten d'alguna manera; tanmateix molts professionals no estan d'acord a parlar de depressions o trastorns psiquiàtrics primaverals.

Segons Vicente Serrano, un psiquiatre de La Rioja, les "depressions primaverals" són un mite, però sovint s'utilitza aquesta expressió per culpar a aquesta estació de la depressió i oblidar altres problemes i estressants psicosocials, que estan presents i no tenen a veure amb les estacions.

Cal estar molt alerta, ja que una depressió o un trastorn psiquiàtric no pot ser diagnosticat per algú que ens veu pel carrer i ens troba una mica baixos d'ànim, sinó que ho ha de fer un especialista, ja que aquests trastorns són quelcom més que una "caiguda de l'ànim". Tot i això, s'ha de reconèixer que el canvi de llum ens afecta i que, en persones amb trastorns psiquiàtrics ja instaurats, el patró estacional influeix entre un 10 i un 20%.

Per tant, la primavera en si no provoca cap trastorn, sinó que té alguna influència en persones més sensibles als canvis, i el nostre cos reacciona posant-nos alerta sobre la gran importància que té el fet que ens cuidem, tant el cos com la ment.