Per ajudar el malalt d'alzheimer, les activitats han d'estar estructurades i adaptades. S'han de tenir en compte sempre els seus gustos, les habilitats i capacitats que encara conserva i les aficions i interessos que el motivaven abans de tenir la malaltia. No és tan important l'èxit que obtingui en cadascuna com el sentiment de realització personal que pugui assolir.

Recomanacions generals:

• No convé canviar l'estil de vida que portaven abans de la malaltia: es tracta més aviat de fer-la més senzilla.
• És molt útil adaptar l'entorn a les seves necessitats: procurar una bona il·luminació, eliminar sorolls, evitar objectes i substàncies perillosos,...
• Va bé d'estimular-los sovint amb missatges curts, senzills, clars i repetitius. També podem ajudar a fer més comprensibles els nostres missatges per mitjà de gestos, tocant-los suaument, parlant-los a l'alçada dels ulls i amb un to de veu adequat.
• Cal agrair-los les coses que fan, no renyar-los, no exigir-los el que no poden fer, planificar activitats útils, no sobrecarregar-los i fer pauses per descansar.
• És bo deixar als malalts tot el temps que els calgui perquè facin les coses per ells mateixos: animar-los si hi troben dificultats i, tenint en compte que el seu ritme és diferent, no precipitar-nos mai a solucionar-los els problemes. Cal ajudar-los només si no se'n surten.
• És bo de mantenir la rutina, l'horari i l'ordre: és important no canviar de lloc les coses que habitualment fan servir, els ajudarà a reduir els períodes d'ansietat.
• Cal vigilar l'adaptació correcta de la dentadura, les ulleres, l'audiòfon,... ja que les deficiències sensorials poden fer reduir la percepció dels estímuls.