A més, gairebé sempre s'associa la vellesa amb malaltia, improductivitat, declinació... En aquest punt cal plantejar-se què és envellir.

Envellir no és res més que viure, continuar vivint de la manera que ho hem fet sempre, tot i els dèficits que es puguin patir com a conseqüència d'un desgast natural. Tothom envelleix, està clar, però cadascú ho fa i ho experimenta d'una manera diferent, perquè cada persona té un tipus de personalitat, uns valors adquirits i una experiència vital única i intransferible. Dit d'una altra manera, envellir no vol dir igualar les diferències individuals o generalitzar, sinó que envellir en cada persona és adaptar-se als canvis biològics, psicològics i socials que comporta aquesta etapa, recolzant-se en allò que ha estat i en allò que és, és a dir, recolzant-se en el seu mode de vida, la seva història i experiència, en la seva autovaloració, etc.

És necessari que la gent gran s'enfronti a aquesta nova etapa amb tot el seu bagatge construït al llarg dels anys viscuts i posicionant-se com els protagonistes de la seva vida i de la seva vellesa, realitzant activitats que es van deixar de fer en el passat perquè no es tenia temps, descobrint potencialitats inesperades (com la d'actors, per exemple), i sobretot buscant sempre augmentar la satisfacció personal, en tots els àmbits (intel·lectual, corporal, social, recreatiu...). Tot això cal fer-ho sense deixar mai d'interactuar i de comunicar-nos amb la resta de persones que ens envolten, ja que els éssers humans som éssers socials i necessitem al llarg de tota la vida la presència de l'altre per poder ser.

Resumint, quan parlem d'envellir amb èxit ens estem referint a assumir aquesta etapa amb una actitud vital, ocupant-nos de nosaltres mateixos i intentant preservar l'autonomia sempre que es pugui, adaptant-la de manera satisfactòria al temps que toca viure. Per aconseguir això, és necessari assumir l'etapa de l'envelliment amb els seus canvis i les seves limitacions, no viure la pròpia vellesa com una decadència, trobant les potencialitats que cada persona té per desenvolupar-les i aconseguir benestar i satisfacció en allò personal i social, gaudint d'una vellesa plena de sentit i saviesa.